dilluns, 30 d’abril del 2012

ANTIC FORN DE LA VILA


L’actual titular de l’antic “Forn de la Vila”, Mariano Fígols Jornet, regenta el negoci desde que es va jubilar el seu pare, Josep Fígols Roselló el setembre de 1997 i que anteriorment havia estat del seu avi.

El 25 de Juny de 1941, l’avi i l’àvia del Mariano, Srs. Jose Figols Bes i Mariana Rosello Rullo, van comprar al veí de Bot, Sr. Joaquim Alcoverro Miravet, l’actual forn de pa que, segons consta a l’escriptura, aquest últim el va adquirir per adjudicació que li va fer la Societat “Horno de la Vila” el 23 d’agost de 1931.

De la documentació trobada, ha quedat constància de l’existència del Forn de la Vila a la mateixa situació que l’actual (toca amb la Plaça Major, la rectoria i d’altres), si bé amb petites reformes com ara, l’antic costum de cremar llenya i rama de pi al mig del forn per a coure el pa i la seva capacitat. Actualment, la llenya (closca d’atmella) es  crema a un costat del forn.

Les primeres dades escrites trobades corresponen a un contracte d’arrendament del forn de 21 d’Agost de 1778. Coure pa era un servei d’ús comunitari que l’Ajuntament a través de subasta va arrendar al millor postor. Aquest adquiria un grapat de compromisos com coure pa tots els dies feiners, fester de dir Misa i altres de la vila, tenir llenya de retent suficient, netejar els dissabtes ... L’arrendador havia de contractar un palé o forner a gust de l’Ajuntament.

Aquesta pràctica es va dur a terme fins el 1855 amb la desamortització feta per Pascual Madoz, a partir de la qual, els serveis comunitaris o propis que gestionava l’Ajuntament havien de passar a mans privades  per compraventa en subasta pública .

A dia d'avui, Mariano,  el·labora tot el pa de manera artesanal i sense ficar cap afegit conservant o d’altres. Els productes utilitzats són els de tota la vida (llevat, massa mare, farina, aigua i sal) amb un procés de fermentació natural que pot variar en funció de la temperatura ambient i quantitat. El temps necessari d’una “fornada” pot oscil·lar entre cinc i set hores.
La el·laboració de les pastes típiques, es fa també tota artesanal, conservant les receptes que han anat passant de generació en generació. Mantenint les tradicions.
Les més anomenades son les Casquetes, els Mantecats, els Ametllats, els Carquinyolis, el Coc en Mel (per a Setmana Santa) ...

No cal dir que, cada matí, juntament amb el pa recent fet, calentet encara, surten els croissants, ensaïmades i altes pastes que entren també a l’esmorzar.